Article en la revista fallera EL Canut 2009

EDUCACIÓ VS TREBALL


Una de les eines fonamentals de l’educació és preparar als joves per a viure a la societat. La tasca d’educar als xiquets està predeterminada als col·legis i instituts. La societat esta convençuda que l’educació que s’imparteix als col·legis és l’adequada i única per al xiquet. Però en l’educació intervenen molts factors,en un barri d’Ontinyent situat a la Vall d’Albaida, els xiquets vallbaidins gaudeixen d’una associació juvenil sense ànim de lucre que exerceix una educació.

Aquesta opinió no deixar de ser més que una opinió, per a una completa educació del xiquet, cal que tots els agents socials estiguen d’acord amb la forma d’educar i quina vessant és l’apropiada per al xiquet. Aleshores totes les associacions com potser el FEBO, Martinez Valls Basket, Màsters, Opera, Ad Libitum, i moltes més associacions que estan en contacte en el xiquet estan immerses en l’educació de l’infant. Cada pare dels mil xiquets pensa diferent, cadascú té unes idees, i una ideologia de la vida, que voldria veure-les reproduïdes en el seu fill/a. Però, supose que tots coincideixen en què els agrada l’educació que es dòna als juniors, aquesta educació donada per uns joves altruísticament, baix unes coordenades d’educació cristiana. No cal oblidar que molts pares no coneixen el contingut del pla de formació, jo si fora pare aniria a parlar en els responsables del grup, per a que m’explicaren el contingut del pla de formació per tenir una idea dels valors que es volen inculcar en els xiquets. Es podria comparar amb les reunions que tenen els pares amb els tutors dels col·legis, però no tenim costum en conéixer als monitors i responsables. Els juniors tenen una edat que permet tindré un cache, un nivell donat pels anys d’existència i per els milers de monitors que han passat pel centre (memorable el sopar del 35 aniversari). Tots hem contribuït per la causa, molts disgustos i moltes alegries.

Ara ja coneixem les bases que utilitzen els juniors per a educar als vostres xiquets, per a innovar podríem fer un rànquing o una avaluació al cap de cinc anys d’abandonar els juniors. Podríem analitzar la línia que han portat la majoria de xiquets després dels juniors i quina incidència han tingut els juniors en la seua vida, podríem fer un anàlisi del grau de satisfacció dels pares, possiblement tindríem un 90% dels pares encantats amb la feina que s’ha realitzat als juniors, possiblement el 50% dels joves han assolit els valors dels juniors i estan educats de forma solidària, amb empatia, saben que vol dir el compartir, coneixen que en el món hi ha gent que fa el bé, persones compromeses en la societat que formen part d’associacions necessàries per a la vida en societat, joves preparats per a la societat moderna ( i no vull dir preparats per a l’egoisme, avarícia, drogues i demés excessos). Necessitem persones compromeses en la societat i que es treballe per una societat millor, tots hem de posar el nostre granet de sorra. No vull deixar passar l’ocasió en encoratjar a totes les persones en la lluita d’una educació millor per als xiquets en totes les associacions del poble i en totes les escoles del poble. Millorem la societat en aquestos moments de dificultat per al poble i cal l’ajuda de tots, treballar tots units. Que casualitat, el lema dels juniors és Sempre Units.

Xicoteta història dels principis de falla a Ontinyent

Hem sembla molt curiós l'article que va ser publicat al periòdic d'Ontinyent de En Rafael A. Gandía Vidal sobre les falles al poble, en aquest article es conjugen alguns temes que m'agraden i com sé que també hi han seguidors d'aquest blog que els agrada la història d'Ontinyent, les falles, les festes de moros i cristians, tots els temes barrejats per donar llum a l'intent de fer falla que no va obtindre èxit. Aleshores la falla més veterana d'Ontinyent data de fa 36 anys, no sabiem que a l'any 1934 ja s'havia intentat fer falla. Vos transcribisc l'article baix el permís del seu autor:

LA FALLA DE LA SOCIEDAD DE FESTEROS
Rafael A. Gandía Vidal
Hace setenta y cinco años, en 1934, la Sociedad de Festeros, con el fin de imitar modestamente a la fiesta mayor de nuestra capital cuyo Ayuntamiento Republicano organizaba su semana fallera integrando a las distintas clases sociales y posturas ideológicas, proyectó la instalación de una falla y la organización de festejos cívicos con pasacalles y serenatas durante los días 19 y 20 de marzo para “fomentar la atracción de forasteros de los pueblos cercanos así como el movimiento comercial de la población y dar lugar al vecindario a que se expansione honesta y económicamente”.
El marinero Daniel Gil Casanova, en nombre de la sociedad que presidía, remitía el lunes 12 de febrero, un oficio unido al boceto de la falla a la Municipalidad regida por Francisco Mora Tormo, recabando la autorización correspondiente para poder instalar el monumento en “el ensanchamiento del tramo de la calle de Mayans comprendido entre los Casinos de Festeros y Republicano” junto a la prohibición del tránsito rodado desde la plazoleta de San Carlos a la plaza de la República desde las 9 de la noche del domingo 18 de marzo hasta el filo de la medianoche del martes día 20.
Analizada la petición en la reunión del Cabildo Municipal del 14 de ese mes de febrero, en la que el propio alcalde y los concejales Roberto Albert y Salvador Gil Martínez mostraron sus observaciones acerca de las molestias e inconvenientes que la interrupción del tráfico podría ocasionar a los vecinos que poblaban las calles adyacentes a la plazoleta de Latonda y los perjuicios que la “Cremà” podían causar en los edificios próximos y sobre todo en los cables eléctricos y telefónicos “que vuelan sobre dicha plaza”, se acordó por unanimidad acceder a lo solicitado exponiéndose al público, a través del tablón de anuncios de la Casa Consistorial y los correspondientes edictos, y hasta la próxima reunión del cabildo, la petición formulada, al objeto de recabar las reclamaciones que pudieran ser presentadas junto al informe técnico redactado por el arquitecto municipal, Camilo Grau Soler, acerca de los peligros que pudiesen sufrir los edificios así como las instalaciones. En caso favorable la Sociedad de Festeros quedaba obligada a reparar e indemnizar los daños y perjuicios que sobreviniesen del acto de la quema del monumento de madera y cartón quedando al margen de cualquier responsabilidad e indemnización el Ayuntamiento.
Transcurridas unas jornadas, el 20 de febrero, y sin que hubieran sido formulada reclamación alguna por parte de los vecinos, el arquitecto municipal emitía por escrito su informe en estos términos: “En vista de las dimensiones reducidísimas de la Plaza de Latonda, del número de líneas eléctricas y telefónicas existentes y la excesiva proximidad de los edificios, entre ellos tiendas en las que alguna de ellas como “El Siglo” contiene explosivos, entiendo que no debe autorizarse la quema referida falla por los peligros que podría causar”.
La certificación de Camilo Grau determinante para seguir proyectando la festividad en torno al fuego con su arte, belleza, fantasía, estruendo y algazara a pesar de la aceptación unánime de la municipalidad, obró la reunión extraordinaria de la Junta de Gobierno de la Sociedad de Festeros, el viernes 23 de ese mes de febrero acordando “desistir de la celebración de las Fiestas y plantación de una falla en los días 19 y 20 del próximo Marzo, por motivos relacionados con los intereses económicos de la Sociedad” y su posterior comunicación al Excmo. Ayuntamiento agradeciendo su interés al mismo tiempo que solicitaba la anulación de la petición, confirmada en la sesión del Cabildo Municipal desarrollada el miércoles 7 de marzo.
Aparcada la fiesta fallera, que a buen seguro hubiera contado en esta primera edición y en sus posteriores, con la respuesta de miles de personas tanto en la plazoleta de Latonda como en sus inmediaciones en el momento cumbre de su “cremà”, la Sociedad de Festeros siguió su loable misión de organización de los festejos con moros y cristianos en medio de aquel ambiente politizado y enrarecido en la que tomarían parte las huestes cristianas integradas por las comparsas de Estudiantes, Marineros, Contrabandistas, Labradores y Churros y las moravitas de Moros Marinos, Kábilas, Chanos, Moros Españoles y Berberiscos, quienes recibirían en la mañana del viernes antes del desfile de las bandas de música, una subvención municipal de 750 ptas. cada una.