Hola a tots!!!! Aquest comentari en el blog naix per la curiositat de conéixer el meu poble, l'altre dia vàrem estar Diego i jo en una excursió buscant les fonts del poble que venien en el llibre "les fonts d'Ontinyent". Encontrarem alguna font amagada en el cami dels cinc germans, però anarem a la casa Perez i no trobarem la que marca el llibre o en la rotonda del camp de futbol on hen marca dos. Després anarem a veure la font del terròs i la font de la purissima. Vos aconselle una visita a la font del terròs, porta molta aigua i dóna goig anar a veure-la.Per últim visitarem la font de la llúcia i la font del rabosser. Algú sap on és la font del rabosser?Jerjes si que ho sap perquè li hem rendit homenantge hui que l'hem visitat. Està molt a prop del poble i és molt bonica.
Deixant a banda les fonts, sabeu que vaig estar en pasqüa en Finlàndia, un lloc molt bonic, fent sauna que inclou bany en el llac congelat a -2ºC i fent una barbacoa en mig d'un llac en el bosc, Finlàndia són llacs i boscos. Molt bonic si vas en estiu perquè en abril encara està tot nevat i tot congelat amb una imatge molt grisa i negra. El cesped que es veia estava cremat del fred. La temperatura mentre estavem en Finlandia era de 1º a 4º. Però el que més hem va agradar de Finlàndia és l'ús de la tarjeta,ningú porta monedes, tots paguen en tarjeta fins i tot en les cafeteries i en les discoteques, tots borratxos pagant en targeta. HEm va agradar molt el sistema per a no portar diners damunt, em pareix un gran avanç. Fins la pròxima, espere no fer-vos esperar molt.
martes, 12 de mayo de 2009
miércoles, 8 de abril de 2009
Universitat a Ontinyent
Hola a tots!!!!
Perdoneu pel retràs però estic afaenat en les pràctiques al col·legi i al FPA San Carles. Hi havia que traure un minut per explicar-vos com està el tema de la universitat a Ontinyent. En el facebook hi ha un grup que estem preocupats pel futur de l'extensió ( Ontinyent universitària). Vos transcribisc els comentaris que he fet en el fòrum i en el mur: Crec que tots els ontinyentins i vallbaldins hem de crear una plataforma en defensa de la universitat a Ontinyent. cal crear un grup no sols d'estudiants sinó de tots els que pensem que Ontinyent deu ser la seu de magisteri, cal que els alumnes, ex-alumnes (molta gent que ha vingut de les comarques veines i ha sigut molt ben rebut) hem de crear un moviment d'acció amb manifestacions en premsa, escrits a caixa ontinyent i ajuntament (tb mancomunitat), escrits a la junta d'escola (que hi ha alguns que ens volen molt poquet) i a la mateixa direcció. Podiem fer un manifest i enviarlo a la premsa i a tots els llocs que he assenyalat. He escoltat que els alumnes han començat una arreplegà de signatures, però aixo no es suficient. Esperem que la decisió siga favorable a continuar a Ontinyent, seria un colp molt dur per a una ciutat que esta immersa en una greu crisi. Participeu del fòrum i creem un grup fort.
Perdoneu pel retràs però estic afaenat en les pràctiques al col·legi i al FPA San Carles. Hi havia que traure un minut per explicar-vos com està el tema de la universitat a Ontinyent. En el facebook hi ha un grup que estem preocupats pel futur de l'extensió ( Ontinyent universitària). Vos transcribisc els comentaris que he fet en el fòrum i en el mur: Crec que tots els ontinyentins i vallbaldins hem de crear una plataforma en defensa de la universitat a Ontinyent. cal crear un grup no sols d'estudiants sinó de tots els que pensem que Ontinyent deu ser la seu de magisteri, cal que els alumnes, ex-alumnes (molta gent que ha vingut de les comarques veines i ha sigut molt ben rebut) hem de crear un moviment d'acció amb manifestacions en premsa, escrits a caixa ontinyent i ajuntament (tb mancomunitat), escrits a la junta d'escola (que hi ha alguns que ens volen molt poquet) i a la mateixa direcció. Podiem fer un manifest i enviarlo a la premsa i a tots els llocs que he assenyalat. He escoltat que els alumnes han començat una arreplegà de signatures, però aixo no es suficient. Esperem que la decisió siga favorable a continuar a Ontinyent, seria un colp molt dur per a una ciutat que esta immersa en una greu crisi. Participeu del fòrum i creem un grup fort.
lunes, 9 de marzo de 2009
Article en la revista fallera EL Canut 2009
EDUCACIÓ VS TREBALL
Una de les eines fonamentals de l’educació és preparar als joves per a viure a la societat. La tasca d’educar als xiquets està predeterminada als col·legis i instituts. La societat esta convençuda que l’educació que s’imparteix als col·legis és l’adequada i única per al xiquet. Però en l’educació intervenen molts factors,en un barri d’Ontinyent situat a la Vall d’Albaida, els xiquets vallbaidins gaudeixen d’una associació juvenil sense ànim de lucre que exerceix una educació.
Aquesta opinió no deixar de ser més que una opinió, per a una completa educació del xiquet, cal que tots els agents socials estiguen d’acord amb la forma d’educar i quina vessant és l’apropiada per al xiquet. Aleshores totes les associacions com potser el FEBO, Martinez Valls Basket, Màsters, Opera, Ad Libitum, i moltes més associacions que estan en contacte en el xiquet estan immerses en l’educació de l’infant. Cada pare dels mil xiquets pensa diferent, cadascú té unes idees, i una ideologia de la vida, que voldria veure-les reproduïdes en el seu fill/a. Però, supose que tots coincideixen en què els agrada l’educació que es dòna als juniors, aquesta educació donada per uns joves altruísticament, baix unes coordenades d’educació cristiana. No cal oblidar que molts pares no coneixen el contingut del pla de formació, jo si fora pare aniria a parlar en els responsables del grup, per a que m’explicaren el contingut del pla de formació per tenir una idea dels valors que es volen inculcar en els xiquets. Es podria comparar amb les reunions que tenen els pares amb els tutors dels col·legis, però no tenim costum en conéixer als monitors i responsables. Els juniors tenen una edat que permet tindré un cache, un nivell donat pels anys d’existència i per els milers de monitors que han passat pel centre (memorable el sopar del 35 aniversari). Tots hem contribuït per la causa, molts disgustos i moltes alegries.
Ara ja coneixem les bases que utilitzen els juniors per a educar als vostres xiquets, per a innovar podríem fer un rànquing o una avaluació al cap de cinc anys d’abandonar els juniors. Podríem analitzar la línia que han portat la majoria de xiquets després dels juniors i quina incidència han tingut els juniors en la seua vida, podríem fer un anàlisi del grau de satisfacció dels pares, possiblement tindríem un 90% dels pares encantats amb la feina que s’ha realitzat als juniors, possiblement el 50% dels joves han assolit els valors dels juniors i estan educats de forma solidària, amb empatia, saben que vol dir el compartir, coneixen que en el món hi ha gent que fa el bé, persones compromeses en la societat que formen part d’associacions necessàries per a la vida en societat, joves preparats per a la societat moderna ( i no vull dir preparats per a l’egoisme, avarícia, drogues i demés excessos). Necessitem persones compromeses en la societat i que es treballe per una societat millor, tots hem de posar el nostre granet de sorra. No vull deixar passar l’ocasió en encoratjar a totes les persones en la lluita d’una educació millor per als xiquets en totes les associacions del poble i en totes les escoles del poble. Millorem la societat en aquestos moments de dificultat per al poble i cal l’ajuda de tots, treballar tots units. Que casualitat, el lema dels juniors és Sempre Units.
Una de les eines fonamentals de l’educació és preparar als joves per a viure a la societat. La tasca d’educar als xiquets està predeterminada als col·legis i instituts. La societat esta convençuda que l’educació que s’imparteix als col·legis és l’adequada i única per al xiquet. Però en l’educació intervenen molts factors,en un barri d’Ontinyent situat a la Vall d’Albaida, els xiquets vallbaidins gaudeixen d’una associació juvenil sense ànim de lucre que exerceix una educació.
Aquesta opinió no deixar de ser més que una opinió, per a una completa educació del xiquet, cal que tots els agents socials estiguen d’acord amb la forma d’educar i quina vessant és l’apropiada per al xiquet. Aleshores totes les associacions com potser el FEBO, Martinez Valls Basket, Màsters, Opera, Ad Libitum, i moltes més associacions que estan en contacte en el xiquet estan immerses en l’educació de l’infant. Cada pare dels mil xiquets pensa diferent, cadascú té unes idees, i una ideologia de la vida, que voldria veure-les reproduïdes en el seu fill/a. Però, supose que tots coincideixen en què els agrada l’educació que es dòna als juniors, aquesta educació donada per uns joves altruísticament, baix unes coordenades d’educació cristiana. No cal oblidar que molts pares no coneixen el contingut del pla de formació, jo si fora pare aniria a parlar en els responsables del grup, per a que m’explicaren el contingut del pla de formació per tenir una idea dels valors que es volen inculcar en els xiquets. Es podria comparar amb les reunions que tenen els pares amb els tutors dels col·legis, però no tenim costum en conéixer als monitors i responsables. Els juniors tenen una edat que permet tindré un cache, un nivell donat pels anys d’existència i per els milers de monitors que han passat pel centre (memorable el sopar del 35 aniversari). Tots hem contribuït per la causa, molts disgustos i moltes alegries.
Ara ja coneixem les bases que utilitzen els juniors per a educar als vostres xiquets, per a innovar podríem fer un rànquing o una avaluació al cap de cinc anys d’abandonar els juniors. Podríem analitzar la línia que han portat la majoria de xiquets després dels juniors i quina incidència han tingut els juniors en la seua vida, podríem fer un anàlisi del grau de satisfacció dels pares, possiblement tindríem un 90% dels pares encantats amb la feina que s’ha realitzat als juniors, possiblement el 50% dels joves han assolit els valors dels juniors i estan educats de forma solidària, amb empatia, saben que vol dir el compartir, coneixen que en el món hi ha gent que fa el bé, persones compromeses en la societat que formen part d’associacions necessàries per a la vida en societat, joves preparats per a la societat moderna ( i no vull dir preparats per a l’egoisme, avarícia, drogues i demés excessos). Necessitem persones compromeses en la societat i que es treballe per una societat millor, tots hem de posar el nostre granet de sorra. No vull deixar passar l’ocasió en encoratjar a totes les persones en la lluita d’una educació millor per als xiquets en totes les associacions del poble i en totes les escoles del poble. Millorem la societat en aquestos moments de dificultat per al poble i cal l’ajuda de tots, treballar tots units. Que casualitat, el lema dels juniors és Sempre Units.
martes, 3 de marzo de 2009
Xicoteta història dels principis de falla a Ontinyent
Hem sembla molt curiós l'article que va ser publicat al periòdic d'Ontinyent de En Rafael A. Gandía Vidal sobre les falles al poble, en aquest article es conjugen alguns temes que m'agraden i com sé que també hi han seguidors d'aquest blog que els agrada la història d'Ontinyent, les falles, les festes de moros i cristians, tots els temes barrejats per donar llum a l'intent de fer falla que no va obtindre èxit. Aleshores la falla més veterana d'Ontinyent data de fa 36 anys, no sabiem que a l'any 1934 ja s'havia intentat fer falla. Vos transcribisc l'article baix el permís del seu autor:
LA FALLA DE LA SOCIEDAD DE FESTEROS
Rafael A. Gandía Vidal
Hace setenta y cinco años, en 1934, la Sociedad de Festeros, con el fin de imitar modestamente a la fiesta mayor de nuestra capital cuyo Ayuntamiento Republicano organizaba su semana fallera integrando a las distintas clases sociales y posturas ideológicas, proyectó la instalación de una falla y la organización de festejos cívicos con pasacalles y serenatas durante los días 19 y 20 de marzo para “fomentar la atracción de forasteros de los pueblos cercanos así como el movimiento comercial de la población y dar lugar al vecindario a que se expansione honesta y económicamente”.
El marinero Daniel Gil Casanova, en nombre de la sociedad que presidía, remitía el lunes 12 de febrero, un oficio unido al boceto de la falla a la Municipalidad regida por Francisco Mora Tormo, recabando la autorización correspondiente para poder instalar el monumento en “el ensanchamiento del tramo de la calle de Mayans comprendido entre los Casinos de Festeros y Republicano” junto a la prohibición del tránsito rodado desde la plazoleta de San Carlos a la plaza de la República desde las 9 de la noche del domingo 18 de marzo hasta el filo de la medianoche del martes día 20.
Analizada la petición en la reunión del Cabildo Municipal del 14 de ese mes de febrero, en la que el propio alcalde y los concejales Roberto Albert y Salvador Gil Martínez mostraron sus observaciones acerca de las molestias e inconvenientes que la interrupción del tráfico podría ocasionar a los vecinos que poblaban las calles adyacentes a la plazoleta de Latonda y los perjuicios que la “Cremà” podían causar en los edificios próximos y sobre todo en los cables eléctricos y telefónicos “que vuelan sobre dicha plaza”, se acordó por unanimidad acceder a lo solicitado exponiéndose al público, a través del tablón de anuncios de la Casa Consistorial y los correspondientes edictos, y hasta la próxima reunión del cabildo, la petición formulada, al objeto de recabar las reclamaciones que pudieran ser presentadas junto al informe técnico redactado por el arquitecto municipal, Camilo Grau Soler, acerca de los peligros que pudiesen sufrir los edificios así como las instalaciones. En caso favorable la Sociedad de Festeros quedaba obligada a reparar e indemnizar los daños y perjuicios que sobreviniesen del acto de la quema del monumento de madera y cartón quedando al margen de cualquier responsabilidad e indemnización el Ayuntamiento.
Transcurridas unas jornadas, el 20 de febrero, y sin que hubieran sido formulada reclamación alguna por parte de los vecinos, el arquitecto municipal emitía por escrito su informe en estos términos: “En vista de las dimensiones reducidísimas de la Plaza de Latonda, del número de líneas eléctricas y telefónicas existentes y la excesiva proximidad de los edificios, entre ellos tiendas en las que alguna de ellas como “El Siglo” contiene explosivos, entiendo que no debe autorizarse la quema referida falla por los peligros que podría causar”.
La certificación de Camilo Grau determinante para seguir proyectando la festividad en torno al fuego con su arte, belleza, fantasía, estruendo y algazara a pesar de la aceptación unánime de la municipalidad, obró la reunión extraordinaria de la Junta de Gobierno de la Sociedad de Festeros, el viernes 23 de ese mes de febrero acordando “desistir de la celebración de las Fiestas y plantación de una falla en los días 19 y 20 del próximo Marzo, por motivos relacionados con los intereses económicos de la Sociedad” y su posterior comunicación al Excmo. Ayuntamiento agradeciendo su interés al mismo tiempo que solicitaba la anulación de la petición, confirmada en la sesión del Cabildo Municipal desarrollada el miércoles 7 de marzo.
Aparcada la fiesta fallera, que a buen seguro hubiera contado en esta primera edición y en sus posteriores, con la respuesta de miles de personas tanto en la plazoleta de Latonda como en sus inmediaciones en el momento cumbre de su “cremà”, la Sociedad de Festeros siguió su loable misión de organización de los festejos con moros y cristianos en medio de aquel ambiente politizado y enrarecido en la que tomarían parte las huestes cristianas integradas por las comparsas de Estudiantes, Marineros, Contrabandistas, Labradores y Churros y las moravitas de Moros Marinos, Kábilas, Chanos, Moros Españoles y Berberiscos, quienes recibirían en la mañana del viernes antes del desfile de las bandas de música, una subvención municipal de 750 ptas. cada una.
LA FALLA DE LA SOCIEDAD DE FESTEROS
Rafael A. Gandía Vidal
Hace setenta y cinco años, en 1934, la Sociedad de Festeros, con el fin de imitar modestamente a la fiesta mayor de nuestra capital cuyo Ayuntamiento Republicano organizaba su semana fallera integrando a las distintas clases sociales y posturas ideológicas, proyectó la instalación de una falla y la organización de festejos cívicos con pasacalles y serenatas durante los días 19 y 20 de marzo para “fomentar la atracción de forasteros de los pueblos cercanos así como el movimiento comercial de la población y dar lugar al vecindario a que se expansione honesta y económicamente”.
El marinero Daniel Gil Casanova, en nombre de la sociedad que presidía, remitía el lunes 12 de febrero, un oficio unido al boceto de la falla a la Municipalidad regida por Francisco Mora Tormo, recabando la autorización correspondiente para poder instalar el monumento en “el ensanchamiento del tramo de la calle de Mayans comprendido entre los Casinos de Festeros y Republicano” junto a la prohibición del tránsito rodado desde la plazoleta de San Carlos a la plaza de la República desde las 9 de la noche del domingo 18 de marzo hasta el filo de la medianoche del martes día 20.
Analizada la petición en la reunión del Cabildo Municipal del 14 de ese mes de febrero, en la que el propio alcalde y los concejales Roberto Albert y Salvador Gil Martínez mostraron sus observaciones acerca de las molestias e inconvenientes que la interrupción del tráfico podría ocasionar a los vecinos que poblaban las calles adyacentes a la plazoleta de Latonda y los perjuicios que la “Cremà” podían causar en los edificios próximos y sobre todo en los cables eléctricos y telefónicos “que vuelan sobre dicha plaza”, se acordó por unanimidad acceder a lo solicitado exponiéndose al público, a través del tablón de anuncios de la Casa Consistorial y los correspondientes edictos, y hasta la próxima reunión del cabildo, la petición formulada, al objeto de recabar las reclamaciones que pudieran ser presentadas junto al informe técnico redactado por el arquitecto municipal, Camilo Grau Soler, acerca de los peligros que pudiesen sufrir los edificios así como las instalaciones. En caso favorable la Sociedad de Festeros quedaba obligada a reparar e indemnizar los daños y perjuicios que sobreviniesen del acto de la quema del monumento de madera y cartón quedando al margen de cualquier responsabilidad e indemnización el Ayuntamiento.
Transcurridas unas jornadas, el 20 de febrero, y sin que hubieran sido formulada reclamación alguna por parte de los vecinos, el arquitecto municipal emitía por escrito su informe en estos términos: “En vista de las dimensiones reducidísimas de la Plaza de Latonda, del número de líneas eléctricas y telefónicas existentes y la excesiva proximidad de los edificios, entre ellos tiendas en las que alguna de ellas como “El Siglo” contiene explosivos, entiendo que no debe autorizarse la quema referida falla por los peligros que podría causar”.
La certificación de Camilo Grau determinante para seguir proyectando la festividad en torno al fuego con su arte, belleza, fantasía, estruendo y algazara a pesar de la aceptación unánime de la municipalidad, obró la reunión extraordinaria de la Junta de Gobierno de la Sociedad de Festeros, el viernes 23 de ese mes de febrero acordando “desistir de la celebración de las Fiestas y plantación de una falla en los días 19 y 20 del próximo Marzo, por motivos relacionados con los intereses económicos de la Sociedad” y su posterior comunicación al Excmo. Ayuntamiento agradeciendo su interés al mismo tiempo que solicitaba la anulación de la petición, confirmada en la sesión del Cabildo Municipal desarrollada el miércoles 7 de marzo.
Aparcada la fiesta fallera, que a buen seguro hubiera contado en esta primera edición y en sus posteriores, con la respuesta de miles de personas tanto en la plazoleta de Latonda como en sus inmediaciones en el momento cumbre de su “cremà”, la Sociedad de Festeros siguió su loable misión de organización de los festejos con moros y cristianos en medio de aquel ambiente politizado y enrarecido en la que tomarían parte las huestes cristianas integradas por las comparsas de Estudiantes, Marineros, Contrabandistas, Labradores y Churros y las moravitas de Moros Marinos, Kábilas, Chanos, Moros Españoles y Berberiscos, quienes recibirían en la mañana del viernes antes del desfile de las bandas de música, una subvención municipal de 750 ptas. cada una.
jueves, 5 de febrero de 2009
Ja (quasi) sóc mestre
Hola a tots!!!!!!!!!!!
Hui podem dir que ja sóc mestre, acabem de donar-me la nota a l'últim examen, ja sé totes les notes i puc dir que ja sóc mestre. He possat en el títol quasi perquè en falten les pràctiques que comence el dilluns que ve en el col·legi Carmelo Ripoll d'Ontinyent. Estic content per com anat la diplomatura i els resultats que he obtés, a qui estiga interessat li passaré el meu expedient com a curriculum per anar a treballar. Quan acabe les pràctiques enviaré el curriculum a tots els costats menys a Manterol que no en volen (havia pensat fer una guarderia en el poligono). Ja ho cel·lebrarem tots junts en algun soparet o dinaret.
Hui podem dir que ja sóc mestre, acabem de donar-me la nota a l'últim examen, ja sé totes les notes i puc dir que ja sóc mestre. He possat en el títol quasi perquè en falten les pràctiques que comence el dilluns que ve en el col·legi Carmelo Ripoll d'Ontinyent. Estic content per com anat la diplomatura i els resultats que he obtés, a qui estiga interessat li passaré el meu expedient com a curriculum per anar a treballar. Quan acabe les pràctiques enviaré el curriculum a tots els costats menys a Manterol que no en volen (havia pensat fer una guarderia en el poligono). Ja ho cel·lebrarem tots junts en algun soparet o dinaret.
Festes a Bocairent
No entenc com poden fer les festes a finals de gener i principis de febrer, que fred fa en Bocairent un 31 de gener, però bé, les festes patronals són les festes de tot un poble i no importa l'oratge, a l'entrada es van mullar. El dissabte anterior vam estar de visita en una comparsa plena de gom a gom. Al igual que en altres llocs comença la nit i comença haver moviments de homes i dones buscant amistat i lo que isca. Sempre es succeieixen les persones que van a la recerca de una personeta que vullga compartir una estoneta. Dins d'una colla d'amics sempre està la persona que coneix a tot el món, després està el xic més vergonyòs que no s'atreveix a preguntar, i enmig està la persona que s'aprofita de les amistats per a clavar-se per enmig sense importar-li si el seu amic estava davant. Podem dir que x sempre va darrere de Y (a rebufo) i que Z li agradaria estar amb la xica. Aleshores tot es una disputa que al final no guanya ningú. I el altre dissabte en altre lloc tornar a començar.
martes, 27 de enero de 2009
Zapatero, el metro i el tren
Ahir vam veure al nostre president responen als ciutadans algunes preguntes, m'agrada molt el programa però en dòna la sensació que el programa està amanyat; les preguntes són genèriques i crec que no les pensen els ciutadans i després les respostes d'ahir de Rodriguez Zapatero són molt genèriques i no responen a les preguntes. No va respondre a cap resposta, sols va generalitzar, i així no val la pena seguir el programa, un zero a Zapatero en les seues respostes, peró lo més roïn és l'actitud dels polítics en aquest programa, no contesten a les preguntes, recorde a Gallardón que feia el mateix igual que Esperanza Aguirre. Tots els polítics que han passat pel programa han generalitzat i desviat el tema i això no m'agrada gens. Es veu que va de sèrie amb això de ser polític.
El metro i el tren, si esteu de vacances o en l'atur us recomane fer un estudi sociològic del vostre ambient, és molt bonic donar-te compte de la realitat d'on vius. Us contaré unes converses de metro i tren que succeixen al teu voltant. Els matins en València el metro sempre va ple, i normalment de persones immigrants i persones treballadores que van al lloc de la feina. tenia davant de mi, dos persones immigrants que estaven parlant de la crisi (com no) i un home li deia a una xica que tenint feina i un techo que més es podria demanar. En va resultar molt curiós la importància que va donar al tindre "techo", nosaltres ho donem com a fet i no veiem lo mal que està la vivenda en altres llocs. El mateix dia en el tren de cercanies estaven en el tren una parella de dones majors sentades darrere de mi parlant de les seues coses en valencià, i van pujar un matrimoni major al tren en la localitat d'Alzira i van preguntar en castellà quantes paredes hi hàvia per arribar a Xàtiva, les dones van contestar en castellà que faltaven unes 5 o 7 (no recorde). Les dones van baixar en la següent i es van quedar el matrimoni en el tren parlant un valencià perfecte. Aleshores vaig pensar si les dones parlaven valencià i el matrimoni que ha pujat també parlava en valencià, perquè collons quan es dirigeixen entre ells es parlen en castellà. No ho entenc, que algú meu explique.
El metro i el tren, si esteu de vacances o en l'atur us recomane fer un estudi sociològic del vostre ambient, és molt bonic donar-te compte de la realitat d'on vius. Us contaré unes converses de metro i tren que succeixen al teu voltant. Els matins en València el metro sempre va ple, i normalment de persones immigrants i persones treballadores que van al lloc de la feina. tenia davant de mi, dos persones immigrants que estaven parlant de la crisi (com no) i un home li deia a una xica que tenint feina i un techo que més es podria demanar. En va resultar molt curiós la importància que va donar al tindre "techo", nosaltres ho donem com a fet i no veiem lo mal que està la vivenda en altres llocs. El mateix dia en el tren de cercanies estaven en el tren una parella de dones majors sentades darrere de mi parlant de les seues coses en valencià, i van pujar un matrimoni major al tren en la localitat d'Alzira i van preguntar en castellà quantes paredes hi hàvia per arribar a Xàtiva, les dones van contestar en castellà que faltaven unes 5 o 7 (no recorde). Les dones van baixar en la següent i es van quedar el matrimoni en el tren parlant un valencià perfecte. Aleshores vaig pensar si les dones parlaven valencià i el matrimoni que ha pujat també parlava en valencià, perquè collons quan es dirigeixen entre ells es parlen en castellà. No ho entenc, que algú meu explique.
lunes, 19 de enero de 2009
Mijatovic, on està la mà negra?????
Cada dia fa més fàstic el Reial Madrid, com poden passar-se uns partits pregonant que el Madrid és una víctima dels mals arbitratges. On està el diari Marca o el diari As per a fer una crònica del partit d'ahir i recordar les paraules de Mijatovic. Una recerca històrica a les paraules de Mijatovic, i així que es veja la classe de persones que hi ha al Reial Madrid. Bé xicons i xicones, vaig a seguir estudiant i ja vos contaré en el pròxim blog: "converses de metro i tren". Un tema que dóna molt bon resultat.
viernes, 9 de enero de 2009
Neu
Veig neu per tots els costats, la setmana pasada des de el 30 de desembre veient neu a tots els costats, torne a la meua terreta i neu. Estic pensant d'anar uns dies a sud-america, a Argentina, Brasil, Uruguai o algun país caribenc per a tindre un poquet de sol. Estem apunt d'editar el segon video després d'editar el de Beyonce (proximàment el podreu veure), estem maquetan un video sobre l'escola pública vs escola privada. Avui hem vist la boda de Monzón (una bona peli si no sabeu quina peli baixar d'Internet i vorela als cineforums que feu, és una peli social que descriu com és una boda a l'Índia). Són dies de molta feina perquè el 16 de gener acabem les classes i el 21 de gener tenim el primer examen, així fins el 23 de gener que tinc el segon examen. M'alegra saber que el cap d'any i reis anat molt bé, que no s'ha notat la crisi. Almenys que no cese el bon humor, també sé que les festes continuen a bon ritme i que tots estan sans i estalvis. Jo continue l'estudi, m'alegra saber que els meus bloggers estan tots bé i que se ho han passat d'allò més bé. Recordeu d'anar en compte i gaudir molt amb molt de coneixement. Este cap de setmana cal fer força per a que guanye el Pamesa per a que es classifique per a la copa i al nostre tauti li paguen una estada en Madrid per a jugar la copa d'infantils.
Doncs sort a tots en el nou any, aneu fent els projectes que teniu i recordeu de no dormir sense gos.
Doncs sort a tots en el nou any, aneu fent els projectes que teniu i recordeu de no dormir sense gos.
jueves, 1 de enero de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
