Hola Borrell, esperava ser el primer comentari com amic. De segur tindràs amics més importants que jo. Però com jo em considere u d´ells tinc prou. El estar dins del teu cercle personal i amistós, ja és un privilegi, ja que considere privilegiades a les persones que poden presumir de tindre amics que saben i fan importància a valors com la integració, la amistat, respecte i solidaritat. Paraules que són la majoria de vegades amb caràcter d´hipocresia. No és el teu cas, per això tan sols, volia aprofitar una manera de fer-ho públic mitjançant internet.
Un comentari com el qual acabes de fer. Diu tot de "Borrellet". El valorar la força que representa el seguir endavant amb l´alegria que tots mereixem, ompli de satisfacció a qualsevol pare. En una ocasió vaig dir que no podia existir cap Déu, que fora tan cruel com per a castigar a una persona/familia amb la crueltat d´una discapacitació de un fill/a, la qual anomenes destí. Potser, ara pense que Mara tan sols podia naixer amb el destí de posseir una familia amb capacitat de donar-li l´alegria que mereix la vida. Si existix un Déu, crec, ha escollit bastant bé, donant-nos la companyia de Mara a les nostres vides. Però hi ha tan sols una qüestió que pense diferent a tu Borrell. No dubtes, de segur tindries la capacitat i la força necessaria per dur endavant la vida amb una filla amb dificultats. La vida t´ajuda molt i el voltant del teu entorn també. Per a res ens considerem superiors a ningú, simplement hem de lluitar com la resta de pares, però d´altra manera i inconvenients. Jo desconeixia tindre aquesta força interior que a molts sorprén. També tu, Borell, estic més què segur que tens altres capacitats com ocultes i el transcurs de la vida te´ls farà vore.
2 comentarios:
Hola Borrell, esperava ser el primer comentari com amic.
De segur tindràs amics més importants que jo. Però com jo em considere u d´ells tinc prou.
El estar dins del teu cercle personal i amistós, ja és un privilegi, ja que considere privilegiades a les persones que poden presumir de tindre amics que saben i fan importància a valors com la integració, la amistat, respecte i solidaritat.
Paraules que són la majoria de vegades amb caràcter d´hipocresia.
No és el teu cas, per això tan sols, volia aprofitar una manera de fer-ho públic mitjançant internet.
1 Salut amic.
Un comentari com el qual acabes de fer. Diu tot de "Borrellet".
El valorar la força que representa el seguir endavant amb l´alegria que tots mereixem, ompli de satisfacció a qualsevol pare.
En una ocasió vaig dir que no podia existir cap Déu, que fora tan cruel com per a castigar a una persona/familia amb la crueltat d´una discapacitació de un fill/a, la qual anomenes destí.
Potser, ara pense que Mara tan sols podia naixer amb el destí de posseir una familia amb capacitat de donar-li l´alegria que mereix la vida.
Si existix un Déu, crec, ha escollit bastant bé, donant-nos la companyia de Mara a les nostres vides.
Però hi ha tan sols una qüestió que pense diferent a tu Borrell.
No dubtes, de segur tindries la capacitat i la força necessaria per dur endavant la vida amb una filla amb dificultats.
La vida t´ajuda molt i el voltant del teu entorn també. Per a res ens considerem superiors a ningú, simplement hem de lluitar com la resta de pares, però d´altra manera i inconvenients.
Jo desconeixia tindre aquesta força interior que a molts sorprén. També tu, Borell, estic més què segur que tens altres capacitats com ocultes i el transcurs de la vida te´ls farà vore.
Publicar un comentario