Ja heu sigut victimes del consumisme

Una de les victimes us parla, tenia il·lusió com tots els espanyols de fer una entrada triomfal en el blog i conviarvos a un dinar a tots els lectos (sé qui llig el meu blog,jeje) pero no m'ha tocat molts diners, bueno quasi que res. Hem va agradar moltíssim la columna de l'escriptora Lucia Etxeberria d'aquesta setmana en ADN (periòdic gratuït), l'encapçalament era un "Infelices fiestas",I deia el següent: " Ya has tenido la pelea de todos los años con tu marido sobre dónde se cena el 24 y dónde se come el 25. Ya han salido a relucir los conflictos de siempre. Él no aguanta a tu familia, algo que entiendes perfectamente, pero no entiendes que él no entienda a su vez por qué tú no puedes ni ver a sus hermanos, ni los entiendes.
Este año os recortan la paga de Navidad, y te duele muchísimo tener que gastar un dinero que no te sobra en regalos para la bruja de tu cuñada, que lleva años criticándote a tus espaldas. El mazapán no te gusta; los villancicos te ponen de los mismos nervios; no te crees al Papá Noel de centro comercial con barba comprada en los chinos y piercing en la nariz, sudando como un pollo bajo el traje de franela; no piensas enviar un solo SMS de felicitación porque te niegas a contribuir a los gastos de Zaplana en rayos UVA; y en cuanto a la iluminación navideña… preferirías, como yo, que el Ayuntamiento se hubiera gastado las perras en otra cosa. En bajarte impuestos, por ejemplo. Ánimo, Mari, que igual hoy te toca la lotería. Ah, sí, claro, se me olvidaba. Hace años que te niegas, por principio y coherencia, a comprar lotería de Navidad."

Aquest és l'extracte de l'article de Lucia, crec que és l'opinió de moltíssima gent, però crec que eixa gentada continua igual amb les compres, sopars, i emoció. Anar pel centre de València és de bojos, entrar a una tenda és per a pensar-ho. El dilluns la cua eixia fins fora de l'establiment. Veure per a creure, i les dependentes no paraven de dir i això que pensàvem que el dilluns era un dia tranquil. Personalment aquestes festes cal que siguen festes familiars amb les persones que estimes i que en tot l'any no has pogut estar, no fa falta fer grans dinars i sopars, sols el fet d'enjuntar-te ja és bo. Com us deia en l'entrada anterior passeu un bon 2009, serà dur, però jo crec q pitjor que el 2008 no potser. I gaudiu de la gent q us estima, feu-se un café amb la gent que està al teu costat durant tot l'any però fa molt de temps que no has vist.